L'origen de la Fundació

Jacinto Llados Sivilla va néixer a Tirvia, poble molt bonic del Pallars Sobirà. Allà va créixer i va viure continuant  la professió familiar de ferrers del poble i del Pallars, professió que es va extingir, entre altres coses, per manca de descendencia d'en Jacinto.

Un matí de diumenge a la dècada de 1990, jo estava menjant coca amb les meves dues filles, la Queralt i l'Anna a la plaça de Tirvia; la famosa coca d'aquest poble, més la facilitat i l'interès per fer amistats, del Farré de Tirvia, va facilitar aquesta trobada i una amistat duradora.

Aquell mateix dia em va ensenyar el seu taller del qual estava orgullós i tots els objectes que havia construït com a ganivets de cuina, estais per encendre el foc, canelobres, collarets per defensar-se els gossos dels óssos i diverses ferradures que segons la quantité de forats indicava tenir sort a la vida.

A la primera trobada, va aprofitar per comentar-me els seus problemes de salut com a úlceres varicoses en extremitats inferiors, una hipertensió arterial no controlada i més tard encara problema prostàtic greu, però tot ho vam solucionar a la seva plena satisfacció amb l'ajuda de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on jo em vaig iniciar d'estudiant de medicina i vaig continuar después com a especialista en medicina interna

Jacinto Llados Silvilla, també va ser taxista durant 30 anys, cosa que li va servir per conèixer molt bé el Pirineu de Lleida i les seves connexions amb Andorra, així com fer moltes amistats amb les persones que transportava al seu Nissan Patrol familiar. Amb el seu Patrol I el meu Jeep, vam recórrer aquests camins, muntanyes i els seus pics, així com anar a collir bolets, en el que ell era un expert I que em va deixar en vida diversos secrets de localitzacions de múrgules.

En Jacint, sempre comentava a les nostres converses que a la seva mort l'heréncia de les seves pertinences serien per a mi. Jo li deia que per sort no necessitava res, i ell em responia que li donés a la seva filla Anneta, a qui apreciava molt.

Finalment, en ple COVID, Jacinto Llados, va morir a la Residència d'Esterri d'Àneu, on no es va poder gastar tots els diners de la venda de les propietats de Tirvia, i, efectivament  a part de Maria, la seva última cuidadora, vaig poder comprovar que jo era l'hereu universal dels seus béns, ja que disposava de les seves voluntats.  Ell tenia interès que jo acceptès l'herència per poder obtenir el pis de Sort, on havia viscut els seus darrers anys, fins a ingressar a la residència, ja amb dificultat per caminar, escassa visió i molta dependència.

La residència d'Esterri d'Àneu li agradava encara que sempre va pagar amb una pensió molt baixa, jo li vaig aconsellar, que vengues el que jo heretaria, el pis i el taller de Tirvia. 

Al aceptar l'herència em va semblar que podria ser interessant per a la zona fer una fundació amb els diners no gastats (49.000€) a la Residència d'Esterri d'Àneu. Així es va fer  la nominació de Fundación Farré de Tirvia PROPALLARS, de la qual cosa segur que estaria orgullós Jacinto, ja que li agradava la projecció de Tirvia y el Pallars.

En aquella època amb Jose Sabarich, de Rialb, voliem fer una fundació però no es va poder aconseguir. Am la defunció del Ferré de Tirvia la vam orientar i la vam concluir així, encara que'n  Josep Sabarich li haguès agradat més conectar amb Rialb, el seu estimat poble per el que sempre tenia noves idees.  Ell estava en el patronat de la Fundació pero va morir abans de realitzar la primera reunió del
patronat. Una llàstima perque habría sigut una persona molt influet en la marca d'aquista fundació.

Josep Ordi Ros
Son 16/7/2025